si jo no hi fos (la festa seria més divertida)..·..et vindré a tapar

la crítica ha dit…….·….el públic ha dit…


Teatre Barcelona

La força d’un text
Amb un text que podria ser com la dels altres d’aquesta temàtica, però que no ens deixa indiferents.

Ens vesteixen una història en petits relats. I la força interpretativa de les 3 actrius, i d’un protagonista addicional amb els efectes sonors que tenim durant tota l’obra.

Podem passar de l’angoixa al somriure sense adonar-nos. I tot gràcies al treball que ens mostren aquestes actrius. Una de les obres que més m’han agradat en les sales teatrals.

Francesc Esteve i Tomas


Recomana

Essència teatral i intensitat dramàtica
Interessant muntatge que està exhaurint les entrades al jove Teatre La Vilella.

El boca-orella l’està convertint en un dels espectacles alternatius a tenir més en compte. Construït dins d’un escenari absolutament buit amb la sola presència de tres actrius, molt encertades les tres, i una violinista, en un recó, que alhora fa tots els sons i efectes que acompanyen l’acció.

(…) Un treball que ha estat dirigit de forma minimalista i a la vegada molt efectiva, conservant tota la força dramàtica, per Roger Ribó amb tres actrius a seguir molt d’aprop: Maite Bassa, Montse Bernad i Blanca Solé, que fan un gran i conjuntat treball, dibuixant molt bé els seus personatges. Especial menció a la interpretació de Montse Bernad, d’una intensitat impressionant. La dramaturgia està ben tramada, mantenint la intensitat dramàtica però dosificant-la amb oportuns tocs d’humor (…)
(…) Destacar també la música del compositor Pedro González, que va mantenint el clímax de l’obra i la interpretació de la violinista Roser Farré, que a més cuida de tots els efectes de so. Un intens treball, teatre nu i pur, que hauria de tenir un llarg recorregut.(…)

Ferran Baile


Teatre Barcelona

Excepcional senzillesa
(…) Les tres actrius, cadascuna amb una marcada personalitat, s’impliquen al màxim, tant físicament com afectivament, en la seva aventura nascuda d’una creació col·lectiva i omplen amb intensitat el buit escènic, amb l’ajuda d’una violinista encarregada de crear l’espai sonor que ajudarà a recrear tots els escenaris.
(…) Emotiu, honest, valent i despullat d’artificis, aquest muntatge de la companyia )e(spai en construcció és una nova demostració de què, quan hi ha talent, la manca de mitjans no és cap obstacle.

Iván F. Mula


Time Out

Ella espera. Desespera. No sap que li ha passat al marit des de que va marxar a la guerra. És mort? És viu? On és? Què ha de fer? ‘Et vindré a parlar’ ens parla del dolor, de la impotència de les dones de la Guerra Civil espanyola a través del viatge que tres d’elles fan el 1940 a la recerca d’en Joan.
(…) És bo que el teatre miri aquesta realitat soterrada per la pols del temps i per tant ignorada gairebé per tots els que no ho van viure directa o indirectament (…)

(…) L’espectacle és un treball de creació de la jove companyia Espai en construcció amb unes interpretacions (Maite Bassa, Montse Bernad, Blanca Solé) molts creïbles i una intel·ligent direcció de Roger Ribó.

Santi Fondevila


Teatre Barcelona

Un viaje desde el interior
(…) Un relato que no nos dejará indiferente. Un homenaje a todas aquellas mujeres, madres e hijas que no pudieron enterrar a sus hombres. Un momento de nuestra historia que no debemos olvidar (…)
(…) Un buen comienzo de temporada en La Vilella. No os la perdáis!!!! A nosotros nos han quedado ganas de repetir.

Neus Mònico


City Maniak Barcelona

1940. Todavía huele a pólvora y el olor de los cadáveres sigue presente en la calles. Ya hace más de un año que Joan se fue a la guerra y Maria lo espera. La última vez que lo vieron fue junto al río… Así empieza “Et vindré a tapar”, una obra de creación colectiva de )e( espai en construcció que destapa y pone al descubierto el tema de la pérdida a partir de un hecho histórico, la Batalla del Ebro, de la Guerra Civil Española. Pero “Et vindré a tapar” no es una lección de historia. Es un laborioso entramado en el que los recuerdos reales de las personas que vivieron estos hechos se han entretejido cuidadosamente hasta tramar la aventura final, un viaje en busca de la esperanza perdida.

(…) El controlado “timing”, hace que, cuando termina, todavía tengas ganas de un poquito más, e incluso te queden ganas de repetir. Y todo ello —precedido por la exquisita interpretación de las actrices, bajo la sabia batuta de Roger Ribó— consigue que “Et vindré a tapar” y )e( espai en construcció (la iniciativa que está detrás de esta obra) apunten a lo más alto justo cuando se acaban de estrenar en la interesante sala La Vilella. Enhorabuena y un emotivo recuerdo para sus abuelas, cuyas memorias —según cuentan— han hecho posible esta historia.

Iñaky, el apuntador


Voltar i Voltar

(…) Les relacions humanes entre les tres amigues, les seves pors i angoixes ens la saben transmetre d’una manera colpidora que fereix la sensibilitat de l’espectador des de l’inici de la representació (…)
(…) Tres actrius que no coneixíem encara i que ens van fer emocionar amb les seves increïbles interpretacions; Maite Bassa, Montse Bernad i Blanca Solé, tres actrius que interactuen entre elles sobre un espai negre i en escenes força curtes, ens mostren, mes que explicar-nos… (..)

(…) És una petita joia… no us la perdeu; val la pena anar a veure aquesta proposta perquè creiem que serà un dels èxits d’aquesta temporada, encara que es tracti una obra de petit format… i és que cada vegada més, crec que en les petites sales és on es viu el Teatre més autèntic i més proper físicament a l’espectador; a petita distància, les interpretacions no poden utilitzar determinats trucs, i s’han de “viure” com reals pels actors.

Miquel Gascón i Imma Barba