et vindré a tapar..·..si jo no hi fos

la crítica ha dit…….·….el públic ha dit…


Maravillosa. Con muy pocos recursos y un genial uso del espacio, tres actrices estupendas dan vida a una historia que te atrapará y ya no te soltará… Un ensayo sobre el dolor y la pérdida. Sobre la amistad y la lealtad. De lo mejor que he visto en mucho tiempo.

Roberto Giménez


Una petita joia. Petita per la no ostentació de mitjans de producció, però gran. Gran joia. Heus ací una obra de creació col·lectiva que és capaç d’arrossegar l’espectador al terreny de la imaginació, on els llocs successius de l’acció esdevenen reals gràcies a la magnífica interpretació de les tres actrius i la perfecta complicitat amb el seu director i el rerefons de la música en directe a càrrec d’una violinista /efectes especials absolutament integrada en el conjunt. Qui tingui desitjos de veure bon teatre, no se la pot perdre. De debò. Feia temps que no tornava tan satisfet a casa.

Rafael Pi


Us recomano una obra de teatre original i incisiva, basada en tantes històries de vida de la postguerra civil espanyola, que no us deixarà indiferents. Una aproximació molt encertada a un tema tan actual com és la recerca dels familiars desapareguts i la frustració que provoca la reiterada negativa política i judicial a la recuperació de les restes dels éssers estimats. I amb una breu però sorprenent dosi d’humor negre que, en un moment donat, et fa passar de l’angoixa corprenent al riure esclatant, tot i que l’argument convidi sovint al plor més sincer. Una obra interessant i una magnífica posada en escena d’ )e( espai en construcció. NO US LA PODEU PERDRE!.

Júlia Lancho


És difícil no sortir emocionat d’aquesta obra de teatre. Dura el temps precís (una hora) i és una immersió a l’ambient ple d’ombres de la Postguerra, un ambient, però, que s’il·lumina gràcies a uns personatges femenins lluitadors i entranyables, que es fan costat en tot moment. Les interpretacions són de primer nivell, amb música i efectes sonors en viu i amb una direcció del muntatge exquisida que necessita molt pocs elements per crear una ambientació molt aconseguida, gràcies també a un vestuari d’època seleccionat amb cura. Tot plegat, fa viatjar l’espectador en el temps, fins arribar al cor i als dilemes d’unes dones que han de fer front a una vida destarotada per la Guerra Civil.

Albert Navarro


Sin duda vale mucho la pena ir a ver esta obra.
El contraste entre la angustia y dolor, y los toques de humor muy acertados, hacen que la obra tenga un enorme dinamismo, y se convierta en una pieza muy entretenida.
Al fin y al cabo, para eso se va al teatro, para entretenerse!
Bravo y enhorabuena a las pedazo de actrices!

Jaime Fernández


La recomano a tothom. No us la perdeu !!!

Lluís Oliveras


Una obligada visita dins del circuit teatral barceloní. Íntima, dinàmica i de deliciosa execució, ens demostra com amb treball i talent, es realitzen petites grans obres d’art teatrals.

Roger Martí


Me encantó!!
La puesta en escena es fantástica: desde un attrezzo mínimo, jugando con la imaginación del público, consigue hacer un viaje divertido a la vez que trata un tema profundo y que – pese a acontecer en 1940 – es aún de actualidad. Transcurre de forma muy dinámica, y tiene momentos para todo, desde situaciones trágicas a bailes expresivos, todo acentuado por momentos gamberros en los que es imposible no reír. Sorprende lo que pueden conseguir tres actrices (por cierto hiper-polivalentes) sobradas de talento.
No me perderé la próxima de “espai en construcció”!!

Albert Sauca


Un viatge des de l’angoixa a la rialla que defuig els complexes que acostumen a acompanyar la Guerra Civil, tot esdevenint un interessant viatge executat amb exquisidesa.

Oriol Solé


Entré con pocas expectativas y salí con la boca abierta… Impecable dirección, excelente reparto y magnífica puesta en escena. Preparaos para 60 minutos en los que no querréis ni pestañear!

Maica Ferrer


Ahir vam anar a veure Et vindré a tapar…! Increïble… una obra que s’ha de veure: per la història, per la posada en escena, per la creació immillorable d’espais, per les magnífiques actrius, pels personatges entranyables als qui donen vida i per una violinista (i creadora de sons) que la clava.
Una obra de contrastos, de sospirs, somriures i riures!… que ens transporta a un passat proper, molt sovint oblidat… Tres noies i tres maletes i una molt bona història per explicar. Et vindré a tapar necessita ser vista!

Marta


Una obligada visita dins del circuit teatral barceloní. Íntima, dinàmica i de deliciosa execució, ens demostra com amb treball i talent, es realitzen petites grans obres d’art teatrals.

Roger M.


De tant en tant m’agrada anar al teatre. He vist de tot tipus i no totes en surto satisfeta ni entretinguda; senzillament penso que he perdut el temps. No ha estat en aquesta ocasió. Per casualitat he vist “et vindré a tapar” i m’ha encantat.
Senzilla, divertida, amb drama també, sí, perquè és ubicada a la postguerra que és quan podem pensar “más de lo mismo…”, doncs a mi no m’ho assemblat. Des del meu punt vista l’obra es tant dinàmica que no te n’adones que passa el temps. Suposo i crec que no m’equivoco que és gràcies a les interpretacions de les actrius, que tot i que són diferents entre elles, estan molt ben coaccionades amb els seus papers i creen tota l’obra com un fil de llana que desfila un jersei i no pots parar fins a desfilar-lo del tot… a part el so musical que les envolta…amb el violí…m’ha encantat!
Crec que amb tot això va fer que passés tant ràpid i m’ho passés bé. Si més no, em quedaré amb el nom d’aquesta companyia per seguir-la de ben a prop. Felicitats i òbviament la recomano anar-la veure.

Noelia Domènech